A mode de conclusió per tal de finalitzar el meu blog envers les pràctiques de psicopedagogia en l’àmbit no formal, concretament en la formació permanent.
En primer lloc voldria destacar la importància de la formació permanent com a formació per tal d’actualitzar els docents en noves metodologies, nous recursos, en l'era tecnològica... No oblidem que dins de les carreres de magisteris hi ha moltes llacunes en quan a coneixements i les diferents formacions poden encarregar-se d'omplir aquests buits. Per exemple un docent no està format per detectar segons quina dificultat d'aprenentatge, atès que hi ha altres professionals encarregats d'aquest àmbit del diagnòstic, però seria bo que el docent, ja que passa moltes hores amb els infants en pugui fer-ne una detecció i derivar l'alumne al servei adequat per fer-ne el diagnòstic i el seguiment.
En segon lloc, també és molt important la formació permanent, atès que com tot professional i com a persones cal créixer professionalment, com per exemple els metges, que tot i acabar la carrera també continuen estudiant i formant-se per donar resposta a les noves demandes de la societat.
I en tercer lloc, és essencial que aquesta formació estigui feta a mida de les necessitats dels docents, així com la metodologia i recursos emprats vagin a l'acord dels seus interessos. Per tant, cal dissenyar formació en base un objectius assolibles i a unes necessitats reals i realitzar la formació d'una manera dinàmica i motivadora, per tal que la formació permanent no esdevingui un simple tràmit per obtenir un certificat i un punts pels beneficis professionals.
Ara només em queda agraïr a la meva tutora de pràctiques i el seu grup de professionals la seva tasca i per ensenyar-me aquest àmbit de la formació permanent i aportar-me tots els coneixements d'aquest àmbit.
